confeso que volia sortir amb una mini-càpsula electoral diària.
i
explicar les sensacions de la campanya. parlar de la Laia, que serà la diputada més jove. o comentar les darreres entrades d’en Joan. respondre al que diu d’en Sala i Martín. reconèixer que La Vanguardia ha estat el meu principal filtre, i és que trobo que han fet l’aposta més interessant de seguiment de la campanya amb les columnes diàries d’en Monzo, en Juliana, en Soler, en Queco Novell (!!), l’Ibáñez (que s’ha fixat en Internet)… o amb els articles dels diferents corresponsals, etc. i sense oblidar al gran Toni Batllori! o reflexionar sobre les entrevistes que han fet a la parella dels principals candidats. protestar perquè un 10% dels ciutadans de Catalunya no podran decidir qui mana sobre ells, tal com explica SOS Racisme, i expressar la meva perplexitat perquè no se’ls hagi permés demanar aquest vot durant aquests dies. explicar que he acompanyat els dies amb el seguiment més o menys continuat del Minoria Absoluta i també la lectura del llibre del Juliana, La España de los pingüinos. i que també he seguit en la mesura que he pogut les cròniques d’en Fede, un brillant pingüí que ha seguit la campanya per al Diario de Sevilla.

però el seguiment i altres afers m’han absorbit l’energia. atenció: seguir una campanya cansa. de fet, avui descobreixo que he estat l’excepció -i m’explico les mirades de perplexitat al meu voltant quan consultava a la graella televisiva l’hora de retransmissió dels diferents spots electorals (…).
i què n’he tret? d’entrada, una primera conclusió: l’exili em sembla a hores d’ara l’opció més sensata.
i una darrera aportació? ja que entre les moltes coses discutides aquests dies ha estat la preparació, el perfil, etc. que ha de tenir un líder, aquí va el meu granet de sorra al debat vist que el vídeo de Quatro ha estat poc visionat i encara menys cobert als mitjans de comunicació – no sé si per sort o per desgràcia.
ara sí que sí. Diagonal a contrapèl, que cal veure què fa el Barça.
feliç castanyada.
i demà a votar.
aquí va el fragmento sitiado hoy sobre mis hombros:
poc pensàvem que ahir, diumenge que apuntava a aperitiu i tarda de tertúlia-lectura al sofà, acabaríem a l’acte de sortida de campanya de CiU. si bé enguany tenia el propòsit d’assistir a un acte de cadascun dels cinc partits polítics amb més cobertura (als altres, em costa més seguir-los la pista) -sigui per deformació professional, sigui per…-, no esperava trobar-me ahir al pavelló de l’Illa amb


hace unos días
si bien ambas versiones se contradecían -bueno, y la de Zuma fue cambiando con el paso de los meses-, en una cosa coincidían: Zuma no había utilizado preservativo, a pesar de conocer que ella era seropositiva. preguntado por ello durante el juicio, el anterior jefe del 



y mientras Wolfowitz y su cruzada ignoran los comportamientos más corruptos que el Banco o la misma administración estadounidense en Irak, sin ir más lejos, han llevado a cabo en el pasado, el gobierno noruego da la nota positiva de la semana en este terreno. 

