de tornada a Barcelona, en Joan té el detall de recordar el que una heroica mare va fer o deixar fer (perquè després de tot ella va parir i a mi em va deixar nèixer). i en la mateixa breu línia, trobo una segona sorpresa: l’incentiu per tornar a la meva poc arrelada pràctica de postejar. gràcies!
i doncs aquí va la cinquena línia de la pàgina 123:
“si somos lo mejor de los peores”
que pertany a un dels poemes del llibre Las soledades de Babel, d’en Mario Benedetti, un encertat obsequi de l’Ana, que finalment va creuar l’atlàntic rumb als orígens paterns i part de la família escampada en terres uruguaianes. els meus primers contactes amb en Benedetti van ser entre Táctica y Estrategia. vam intimar amb Césped, un relat curt que comença com un íntim relat entre mans del que jo en seria gustosament protagonista. i una certa complicitat política es va forjar amb la seva explicació sobre el Ser y Estar, que recuperaré aquí ja que malgrat passar els anys no deixa de ser vigent (com tots els maldecaps de la Mafalda):
SER Y ESTAR
Oh marine
oh boy
una de tus dificultades consiste en que no sabes
distinguir el ser del estar
para ti todo es to be
así que probemos a aclarar las cosas
por ejemplo
una mujer es buena
cuando entona desafinadamente los salmos
y cada dos años cambia el refrigerador
y envía mensualmente su perro al analista
y sólo enfrenta el sexo los sábados de noche
en cambio una mujer está buena
cuando la miras y pones los perplejos ojos en blanco
y la imaginas y la imaginas y la imaginas
y hasta crees que tomando un martini te vendrá el coraje
pero ni así
por ejemplo
un hombre es listo
cuando obtiene millones por teléfono
y evade la conciencia y los impuestos
y abre una buena póliza de seguros
a cobrar cuando llegue a sus setenta
y sea el momento de viajar en excursión a capri y a parís
y consiga violar a la gioconda en pleno louvre
con la vertiginosa polaroid
en cambio
un hombre está listo
cuando ustedes
oh marine
oh boy
aparecen en el horizonte
para inyectarle democracia.
Ser y Estar
Versos Para Rumiar
Letras de Emergencia (1969 – 1973)
i una segona frase corresponent a una altra cinquena, er, línia de pàgina 123 (i és que tinc per virtut o defecte llegir molts llibres a l’hora):
“When the endometrium ceases to wax and wane, does the secretory program of the uterus likewise lapse into quiescence?”
val a dir que la frase no fa justícia al llibre. si una cosa distingeix a Natalie Angier, l’autora d’aquest Woman: An Intimate Geography, és la seva escriptura clara, reflexiva, divertida i sorprenentment rica. el vaig descobrir a l’ombra d’una simpàtica botiga de llibres de segona mà a Nova York i encetar allà mateix, ara farà un any. després va caure en l’oblit després de que un parell de capítols alimentessin la meva perillosa afició a l’autosugestió que sovint acaba en desmais. l’he recuperat durant aquestes festes i, censurades les parts en qüestió, estic encantada. en dedicaré la pròxima entrada. l’acabo aquest cap de setmana. així que paro i m’hi poso.
Ah: Cris!
en defensa pròpia, haig de dir que vaig intentar escriure per al bloc des de Nairobi, però la connexió és francament trista, tant a l’hotel com sobretot al Kasarani Sports Complex, on se celebrava el FSM. allà la sala d’ordinadors sovint experimentava talls d’electricitat: quines cares d’astorament se’ns quedaven a tots – la imatge hauria resultat còmica de no ser pel significat de tanta precarietat. i així, que els vídeos arribessin a l’equip de Barcelona és mèrit de la Universitat de Nairobi que, a manca de una millor connexió, sí tenia un estudiant de pràctiques disposat a passar davant de l’ordinador les (moltes) hores necessàries per assegurar que les dades pugessin correctament.
